1 d'Agost del 2008

Tot va començar aquell día. Bueno, uns cuants abans, però aquell día... potser era la nit, la lluna, el cotxe, o les feromones. Desde aquell moment, el meus pares van decidir formalitsar una mica mes la cosa. Tot i així les seves respectives families i amics no ho van sapiguer fins uns cuants díes més tard. Fins que els dos van rumiar amb el coixí clarament que volien l'un de l'altre, etc etc...
Després d'aixó van vindre els díes de conéixer a la família i família, semblava que mai s'acabes la família, (avui día encara segueixen sense conéixer bastant família) a les hores, va arribar el torn dels cercle dels amics més propers. Semblava que tot era perfecte, que els dos junts es podien menjar el món si volien. Tot va continuar així fins que van arribar els primers ''roces'', que més que aixó van ser malentesos o rallades del Sr. Vilaplana alias el meu pare. Són dos persones molt semblants i molt diferents alhora... Ella, ma mare té una ment mol oberta, es debut a que es de Vilanova i la Geltrú. I ell, mon pare té una ment bastant tancadeta, suposo que perquè es de Vic. Apart de totes les seves semblances i diferencies, estan decidits a apendre un de l'altre en tots els aspectes. Aquets éssers humans han nascut per estar units, es complementen a la perfecció. Avui día estan apunt de llogar un pis, i mai a la vida han tingut cap cosa mes clara que aquesta. Ara són dos potes no quatre. Ara no són ells i els amics. Ara no són ells i la família. Ara són DOS. Però el que ells no sabien, era la meva arribada no molt més tard... Són DOS CARDATS DE LA VIDA.