25 de Desembre...FUM-FUM-FUM!

La generació de cusins grans de la família Mercadé més un agregat, en Marc o senyor que m'inculquen com pare.

Tota la família Mercadé, que cada any son més i no hi caben a casa la vesavià Elena.

Augmentan la família

Fa dos mesos que la història dels meus pares ha cambiat brutalment. Als dos mesos de estar junts i al mes de fer vida en convivencia ja ha arribat el tercer membre de la família, o sigui jo, que tinc previst vindre al món a finals de Juny o principis de Juliol. La notícia va ser mol bon rebuda per part de les dues famílies tot i fer tan poc que aquests dos grillats, anomenats pares, estan junts. Igual que el papa va ser ben rebut a la seva família politica i vicebersa. Al final van trobar un dúplex ben parit, del cual ja us ensenyaran fotos més endavant, però ara amb el Nadal el temps es poc per prestar-li atenció al blog i etcs... Una altra notícia del papuchis es que d'aquí poc tindran internet i telèfon fixe, per lo tant ja estarán comunicats amb el món exterior!! Aquí us deixo una foto dels futurs papis. Esperem que us agradi! =)

1 d'Agost del 2008

Tot va començar aquell día. Bueno, uns cuants abans, però aquell día... potser era la nit, la lluna, el cotxe, o les feromones. Desde aquell moment, el meus pares van decidir formalitsar una mica mes la cosa. Tot i així les seves respectives families i amics no ho van sapiguer fins uns cuants díes més tard. Fins que els dos van rumiar amb el coixí clarament que volien l'un de l'altre, etc etc...
Després d'aixó van vindre els díes de conéixer a la família i família, semblava que mai s'acabes la família, (avui día encara segueixen sense conéixer bastant família) a les hores, va arribar el torn dels cercle dels amics més propers. Semblava que tot era perfecte, que els dos junts es podien menjar el món si volien. Tot va continuar així fins que van arribar els primers ''roces'', que més que aixó van ser malentesos o rallades del Sr. Vilaplana alias el meu pare. Són dos persones molt semblants i molt diferents alhora... Ella, ma mare té una ment mol oberta, es debut a que es de Vilanova i la Geltrú. I ell, mon pare té una ment bastant tancadeta, suposo que perquè es de Vic. Apart de totes les seves semblances i diferencies, estan decidits a apendre un de l'altre en tots els aspectes. Aquets éssers humans han nascut per estar units, es complementen a la perfecció. Avui día estan apunt de llogar un pis, i mai a la vida han tingut cap cosa mes clara que aquesta. Ara són dos potes no quatre. Ara no són ells i els amics. Ara no són ells i la família. Ara són DOS. Però el que ells no sabien, era la meva arribada no molt més tard... Són DOS CARDATS DE LA VIDA.