Fa poc va ser el día de San Valentín, o sigui el día dels enamorats. Els meus pares no van poder celebrar-ho perquè estaven a Vilanova per la comparsa, llavors com encara jo, no els puc regalar res material (no puc treballar tan petit) els hi faré una postal.
Esper-ho que hos agradi papis !
Hola a tothom,
Després de molt de temps sense portar-vos notícies, aquí estic una altre vegada com esta manat. La raó de no haver-vos dit res, es perquè ja estem vivint a Centelles i encara no hi teniem internet, però com podeu comprobar ja està tot solucionat. Aquest any ha sigut el meu primer Nadal. Tot i que no m'hi he enterat de gairé cosa, per no dir de res, la mama ha posat molta il.lusió perquè jo estigues en totes les cases, rodejat de regals per tot arreu i sobretot amb l'amor de tota la familia. Em van presentar a un tronc que li diuen ''Tió''. Jo no se ben bé com poden pensar que això caga regals. Es practicament imposible, pero bueno, ja m'ho aniran inculcan tots els anys fins que m'ho cregui com un inocent més de Catalunya.
Doncs aquest tronc màgic, em va cagar moltes coses. Igual que un senyor disfressat amb barba blanca que vaig veure a casa de la ves-avià Elena. Li diuen ''Pare Noel'', i aquest no caga els regals, sino que els deixa a casa a uns mitjons que els pares penjen on poden. També hem van ensenyar una cabalgata molt maca plena de llumetes. Suposadament eran els Reis Mags d'Orient. Aquets tres senyors també porten regals, i els hi has de deixar aigua als camells i galetes amb llet per ells. Perquè diuen que es cansen molt repartin regals per tot el món. En fí... ja hos podeu imaginar cuants regals m'han portat i cagat tots aquets. La mama ja no sap on guardar-los, només dir-vos que m'ha agut de comprar cistells per l'habitació per poder endreçar-los. Bueno crec que no tinc res més a explicar. A vera si a partir d'ara torno a ficar-vos al día més sovint. Una abraçada i arreveure.
Aquesta setmana estem a Centelles a casa del avis paterns. Ara ja els coneixo més i no ploro tant.La raó perquè estem aquí, es com ja vaig dir...ens mudem a Centelles! Bueno, ara mateix els papas estan portan petites caixes i netejan el pis sencer més que res. Aquí em cuiden molt bé, als avis sel's hi cau la baba a cada moment que faig algo. Sóc el centre d'atenció de tothom. Bueno que això ja em passa sense que em coneguin. Es lo que té ser tan guapo. La mama em porta a passejar pel's carrers d'aquí perquè mel's vagi coneixent. M'agrada molt passejar amb ella perquè n'hi han molts més arbres que a Vilanova i em criden molt l'atenció. La propera feina encomanada per la mama es buscar-ma una guarderia. He sentit dir que potser es imposible que pugui anar-hi alguna a aquestes altures de curs, així que no se quin será el meu futur. Per ara es estar 9 mesos mes que els de dintre de la panxa amb la mama. Us fico una foto que he trobat del meu papa i jo cuan era molt petitet. Espero que us agradi.
Fa molt de temps que no explico res, així que ja es hora de que us fiqui al día de com m'ha anat aquest temps amb els pares i la familia en general. De moment tot ha anat bé, he tingut algun petit accident de algun copet, però res important. Ja puc agafar objectes i m'agrada molt investigar amb les meves joguines tots els moviments que puc fer. Ara em començen a fer mal les genives, això es degut a que aviat em sortirán les dents per poder menjar sòlid. El mes que ve segurament ja podré menjar cereals ens papilles, tot depèn del que em digui el meu pediatra. Es un bon metge que em tracta molt bé i em fa riure molt. El que no m'agrada son les seves infermeres perquè em fiquen vacunes. Parlant una mica de la família, encara m'extraño de gent que no coneixo molt o veig poc, com es el cas de la família del papa, perquè normalment estic amb la mama i els meus avis materns. La raó perquè estic tant amb ells ultimament és perquè la mama s'està treien el carnet de conduir i així em te més aprop. Els meus papas ara es canvien de ciutat i ens anem a vire a Centelles, el poble del meu pare, perquè el meu avi Toni l'incorporarà a l'empresa familiar. Escoltat dir que allà fa molt de fred, però segur que entre tots em taparan bé i em cuidarán molt perquè no em fiqui malaltet. Penjo unes fotos meves recents i desitjar-vos un bon Hallowen a tothom!
Com us vaig prometre, ja soc aquí. Vaig néixer el dia 30 de Juny a les 00:40 de la matinada.Va ser vía cesàrea i tot va anar molt bé. Ni jo, ni la mama vem patir. Vaig fer 3,500 kg i 49 cm de llargada. Desprès vaig perdre mes de 100 grams i ara ja els he tornat a agafar. Tots estan molt contents d'haver sortit, i per lo que es veu m'estimen molt molt molt, perquè em van regalar un mun de coses i no paraven d'agafar-me i donar-me petonets. Els primers dies a l'hospital van ser durillos pels papas, perquè no parava d'anar-hi gent. Per lo que soc jo, van ser uns bons dies. Només dormia, menjaba i cagaba. Em deixaba fer de tot. També haig de dir que allà a l'hospital, em va atendre una cusina del meu papa que era molt simpàtica i es preocupaba molt per mi. Allà tothom em coneixia graciès a ella. Era com ser famos. Va revolucionar tot l'hospital perquè no em faltès de res i tingues mes privilegis que els altres nens. Ara mateix estic a casa amb els papes, bueno d'això ja fa uns dies, i per ara no l'han cagat en res. M'estimen molt i en fan molts mimitus. Fico unes fotos de cuan estaba a l'hospital. Cuan tingui les de recent nascut també les penjaré.
